Lyrics

Vers 1]
He crascut entra ombras i murs da silenci,
amb noms ca no eran meus, amb veus ca no am sentian.
M'han vastit amb mantidas, m'han trancat la pell,
però sota las cendras, hi crema al meu crit fidel.

[Pre-Estribillo]
He caigut, m’he aixacat, amb la po al coll,
però no puc calla més, no am vull perdra an al dol.

[Estribillo]
🌑 I ara cridu, entra foc i tampesta,
la meva ànima dasperta — sóc jo la meva varitat.
No vull se més una ombra callada,
Am raconec dins la flama — raneixu amb vuluntat.
Anmig da la guerra, em trobu al final:
no sóc las faridas — sóc la meva idantitat.

[Vers 2]
Tants rostras fingits, tants miralls trancats,
Am deian qui se, però jo am vulia allibarà
He cusit las mevas cicatrius amb asparança,
ara ballu amb la fuscó, però sensa perdra l’ànima.

[Pre-Estribillo]
Ja no am venc, ni am disfresso par ancaixa
ara al meu crit és aspasa — i no vull racula

[Estribillo]
🌑 I ara cridu, entra foc i tampesta,
la meva ànima dasperta — sóc jo la meva varitat.
No vull se més una ombra callada,
Am racunec dins la flama — raneixo amb vuluntat.
Anmig da la guerra, am trobu al final:
no sóc las faridas — sóc la meva identitat.

[Pont – instrumental èpic + veu suau]
I si el món am cumdemna par se qui sóc,
caminaré sola, però sancera.
Perquè no hi ha prasó més cruel
Ca ranagar da la pròpia aspera.

[Últim Estribillo – més intens, amb cors de fons]
🌑 Ara cridu, entra foc i tampesta,
ja no am podan atura — sóc foc i llibartat.
He trancat las cadenas que am matavan,
ara sentu la meva veu — pura varitat.
No sóc al passat, ni la po disfrassada,
jo sóc renaixença — jo sóc la meva ànima.